Qui més qui menys ha sentit a parlar del Trastorn de l’Espectre Autista (TEA). En els darrers anys, les consultes en els nostres centres sobre símptomes compatibles amb un possible TEA han anat en augment.
El TEA es coneix com una disfunció neurològica crònica amb una forta base genètica que des d’edat precoç es manifesta en una sèrie de símptomes, basats en una sèrie de di cultats en la interacció social, comunicació i falta de exibilitat en el raonament i comportaments (el què s’anomena “tríada de Wing”). El trastorn es contempla com un espectre o continu per la forma en què aquestes alteracions es manifesten, i poden variar molt d’un nen a un altre, per tant, el concepte engloba des de casos més greus, a més lleus i de bon pronòstic. Afecten quatre vegades més als nens que a les nenes i es produeixen a tots els grups ètnics i socio-econòmics. En la majoria dels casos, els nens mostren una aparença física normal, i poden presentar diferents alteracions en el seu comportament, per això les senyals de TEA poden passar desapercebudes.
La importància de l’atenció precoç és fonamental. Els experts coincideixen a assenyalar que la detecció i el tractament precoç dels símptomes milloren el pronòstic. Per aquest motiu és indispendable que, tant la família com altres gures de l’entorn de l’infant (pediatres, educadors) estiguin alerta davant l’aparició d’alguns indicadors que poden assenyalar que el desenvolupament de l’infant no es correspon amb el què seria l’adequat per a l’edat. Els principals indicadors:
0 – 6 mesos: Menor ús de contacte visual. Major atenció a objectes que a persones.
6 – 12 mesos: (a més dels l’anteriors): Resposta auditiva inconstant, hipersensibilitat a alguns sons. No resposta al seu nom. No balboteig als 12 mesos*. No imitació gestos*. No assenyala*. Estereotípies.
12 – 24 mesos: (a més dels anteriors): No demandes. No paraules propositives 16 mesos*. Comprensió de cient del llenguatge. No frases de 2 elements als 24 mesos*. No joc simbòlic: apila o fa leres d’objectes. Prefereix jugar sol. Està al seu món. Resposta anormal a estímuls sensorials. Hiperactiu, oposicionista, irritable. Resistència als canvis ambientals. Regressió del llenguatge o la relació a qualsevol edat*.
A partir dels 24 mesos (a més dels anteriors): Llenguatge: Dificultats de comprensió i comunicació*. Regressió*. Jargó sense valor comunicatiu*. Ecolàlies. Paraules inventades. Llenguatge empobrit, literal, repetitiu. Alteració prosòdica. Relació social: No li interessen els nens de la seva edat*. Manca de reciprocitat*. Tendència a la soledat. Utilització de les persones per a aconseguir allò que vol. Joc*: Absència o manca de joc imaginatiu. Enganxament inusual a determinats objectes, joguines o estímuls visuals concrets. Interès especial per objectes o joguines que giren. Alinea o classi ca les joguines. Jocs o activitats persistents. Patrons de conducta i interessos repetitius i restringits: fascinació per alguna de les característiques físiques dels objectes. Resistència als canvis en les rutines. Estereotípies. Alteracions sensorials a sons, olors, gustos. Comportaments ritualistes.
No es coneixen amb certesa les causes del TEA, però sabem que hi ha un pes important de factors genètics, possiblement associats a factors ambientals que interactuen entre ells. A banda de la predisposició genètica, hi ha estudis que han trobat irregularitats en diferents àrees cerebrals de les persones afectades. Així, en el cas de famílies amb un ll afectat existeix entre un 5 i un 20 per cent de risc de tenir un segon ll amb el trastorn, un percentatge superior al de la població en general.
És important poder realitzar un diagnòstic el més aviat possible, per part de professionals clínics amb un bon coneixement en el desenvolupament dels infants. El diagnòstic s’estableix a partir del recull de la informació facilitada pels pares en relació al seu desenvolupament, l’observació de la conducta que presenta el menor i a partir de proves que ajudin en la validesa del diagnòstic.
En el nostre CDIAP, les consultes per aquest motiu s’han vist augmentades en els darrers anys. En l’actualitat un 9% dels nens atesos presenten aquesta possible hipòtesi diagnòstica. D’aquests, el 81% són de gènere masculí. La derivació s’efectua, principalment, des de l’àmbit mèdico-sanitari, seguit de l’àmbit educatiu. Els principals motius de consulta en la derivació són: di cultats d’atenció i conducta, retard del llenguatge i la parla, i di cultats en la relació i la comunicació. L’edat en el moment de la consulta se situa en els 25-36 mesos (46% dels casos), en els 13-24 mesos (27%) i en els 36-48 mesos (22%).
El TEA és una realitat en els nostres centres. Per això, és fonamental iniciar quan abans la intervenció i d’aquesta manera ajudar en el seu pronòstic. La informació sobre el trastorn, així com els avenços en el diagnòstic, han ajudat a què aquesta detecció sigui possible en edats més precoces i des d’àmbits més variats. El nostre objectiu passaria per poder atendre quan abans els casos, avançant la derivació dels nens que ens arriben a partir dels 36 mesos i així iniciar ràpidament el treball amb ells i les famíles.
*Ítems considerats indicadors d’absoluta referència/ valoració.
