Quan sentim a parlar de la Fundació Ramon Noguera, sovint és sobre els nostres serveis d'atenció i projectes d’inserció. Però l'entitat no seria el que és sense les històries individuals que la fan possible. En Josep Buixedas n’és un exemple: porta més de trenta anys treballant a la Fundació i, encara que és psicòleg de formació, mai ha exercit com a tal. La seva passió és l’art, i a través d’ell ha construït un espai de creació i expressió per a les persones del servei de teràpia ocupacional. Hi parlem per conèixer la seva trajectòria i visió sobre com l'art actua com a eina de transformació social.
1. Quan vas començar a col·laborar amb la Fundació?
Vaig entrar-hi l’any 1993, quan encara estudiava psicologia. La veritat és que hi porto tota la vida!
2. Quina creus que és la importància de l’art en el context de la teràpia ocupacional?
Crec que l’art té un poder terapèutic per tothom. En el cas de la teràpia ocupacional, crec que no només és molt estimulant, sinó que també ajuda a les persones a centrar-se en un tema concret i a evadir-se en el moment. A més, sovint aporten molt bones idees durant el procés creatiu!
3. Quins són els principals objectius dels projectes que es duen a terme?
Organitzem les activitats en equip, i coincidim en tres grans objectius: millorar les habilitats motrius i la destresa de les persones usuàries, fomentar la seva expressió personal i estimular la creativitat. Cada projecte és una nova oportunitat per potenciar aquestes capacitats.
4. Quin és el repte més gran que teniu i com el solucioneu?
Crec que el repte més gran és com creem els projectes. Son molts participants i cal organitzar bé totes les tasques. Per sort, coordinant les idees i el coneixement que tenim cadascuna de les persones que formem l’equip creatiu arribem sempre a bon port. Col·laborem bé junts.
5. Quin és el projecte del que et sents més orgullós?
Per mi tots tenen alguna cosa especial, però triaria un quadre de la Devesa que vam fer aquí al taller i que ara està penjat a La Rosaleda. M’agradava tant que em va fer una mica de pena quan el vam traslladar, però és a molt bon lloc! Si no l’heu vist, aneu-hi a prendre alguna cosa i segur que us agradarà.
6. Pots compartir-nos alguna experiència o anècdota memorable que hagis viscut gràcies a aquests projectes?
Doncs pensant en el quadre, recordo les peripècies per moure’l de lloc. Era una peça gran i amb relleu, delicada, així que transportar-la va ser tot un repte. Tothom tenia la seva idea sobre com fer-ho, i jo patia perquè no li passés res... (riu). Però, gràcies a les idees i l’ajuda de tot l’equip va arribar a bon lloc i ara el podem gaudir a La Rosaleda.
7. Quines recomanacions donaries a altres entitats que vulguin implementar projectes artístics similars?
Que tot és començar. De vegades és complicat trobar el finançament però no cal fer grans coses de sobte. Els projectes poden créixer a poc a poc.
8 coses sobre en Josep…
· Un llibre: Siddartha, de Hermann Hesse.
· Una pel·lícula: Novecento.
· Un lloc: Girona!
· Una afició: dibuixar, pintar i la lectura.
· Un somni per complir: viatjar més!
· Un personatge amb qui sopar: Noam Chomsky.
· Un plat: la paella.
· Un lema personal: Mica en mica s’omple la pica.
Amb la seva dedicació, en Josep ha demostrat que l’art és molt més que l'expressió artística.
