El 13 de maig es va estrenar al Teatre Nacional de Catalunya l'obra "Mare de sucre", un espectacle amb repartiment inclusiu, escrit i dirigit per Clàudia Cedó, i que narra la història d’una noia amb discapacitat que vol ser mare i ha de confrontar-se amb la incomprensió de la seva comunitat. L'obra, que és una producció del TNC i d'Escenaris Especials, compta amb tres de actrius de la Fundació Ramon Noguera: l'Andrea Álvarez, la Mercè Méndez i la Judith Pardàs. La resta del repartiment són els actors Marc Buxaderas, Ivan Bonet, Maria Rodríguez i Teresa Urroz. Es va estrenar a la sala Tallers del TNC i les funcions es van allargar fins a mitjans de juny, assolint un èxit rotund d'entrades esgotades.
Entrevistem l’Andrea Álvarez, que és usuària del servei de Teràpia Ocupacional de la fundació i viu en una de les nostres llars-residència. Recentment es va estrenar en aquesta nova experència com a actriu principal de "Mare de Sucre". I ara està immersa en un nou espectacle, "Els angels no tenen fills", també de la directora Clàudia Cedó i que s'estrena al Festival Temporada Alta amb funcions els dies 3, 4 i 5 de desembre del 2021 , amb els companys de repartiment Marc Buxaderas i Berta Camps.
Més informació i entrades per "Els àngels no tenen fills" aquí
Entrevista
Andrea explica’ns qui ets.
Soc l’Andrea i tinc 27 anys. Aquests dies estic vivint a Barcelona, però normalment visc en un pis de la Fundació Ramon Noguera amb 9 persones més, és un pis molt gran que està al barri de Montilivi de Girona. I allà estic amb les monitores; ara les trobo a faltar, tinc moltes ganes de veure-les.
Sóc una noia simpàtica, tinc un cor molt gran i m’agrada fer teatre. És el que m’agrada més ara mateix, i també m’agrada muntar a cavall. Quan estic en un cavall, tan amunt, m’agrada sentir els passos, com camina. M’agrada anar pel bosc.
Per què vas decidir fer teatre?
Fa anys que faig teatre, no recordo quants, i vaig apuntar-me per provar-ho. Va ser a través del servei de lleure i esport de la fundació que vaig poder començar a fer teatre amb Escenaris Especials. I em va agradar.
M’agrada estar amb els companys, i m’agrada sortir a l’escenari, que vingui el públic a veure’ns. I quan estic a l’escenari em sento molt bé. Quan entro a escenari, hi fico un peu i se’m treuen els nervis.
Quin és el teu paper a Mare de Sucre?
El meu paper és el d’una noia que es diu Cloe que vol ser mare i, en realitat, no podria perquè té discapacitat i no la deixen ser-ho.
Et sents identificada amb la protagonista?
(Riu) La Cloe és molt decidida, i jo no tant. M’agrada tot d’ella. M’agrada que sigui decidida.
Quant temps fa que preparàveu Mare de sucre?
Dos anys. I, és clar, ja portem molt de temps. Va coincidir amb el confinament i jo assajava online per Skype. Estava al pis i ens connectàvem amb la Clàudia, amb el Marc, la Mercè, la Berta i la Judit, que estava amb mi al pis. Les monitores també m’ajudaven i repassàvem el guió.
Com has estat vivint aquesta experiència al Teatre Nacional? Què és el que més t’ha agradat?
Em sento segura i viva i em sento bé. Em dona molta pau i molta tranquil·litat. Em sento molt feliç. M’agrada tot: fer l’obra, sortir a l’escenari amb el públic, estar amb els companys, amb els professionals, i no vull que s’acabi mai.
I què és el més difícil?
Per a mi no és gens complicat. Jo llegeixo i tot el que dic ho tinc aquí al cap i ho recordo tot. Em surt sol. Ho llegeixo unes quantes vegades, vaig repassant cada dia i després ja ho tinc.
Saps quanta gent t’haurà vist actuar en acabar les funcions al TNC?
Moooooooolta gent (riu). I ens aplaudeixen molt i tothom s’aixeca. Això no ho fan normalment a les altres funcions però en aquesta tothom es posa de peu, les entrades estan exhaurides. I clar, molta gent s’ha quedat sense entrades. Quan m’en vaig assabentar vaig dir “ostreeees! no hi ha cap entrada!” i em vaig sorprendre. Tots vam quedar bocabadats.
Digues una frase de la Cloe que t’agradi.
És que el meu monòleg del principi és molt llarg, i hauria de ser alguna frase més curta (s’ho pensa una estona). “Vull ser mare i punt”.
