Tot va començar quan una amiga meva em va portar a una bugaderia que resultava molt bé de preu. La meva sorpresa va ser quan vaig veure que aquesta bugaderia era de la fundació. Ja hi havia anat a buscar feina anys enrere però no m’hi havia quedat perquè vaig agafar una altra feina al mateix poble on visc.
En aquell moment, no tenia feina i vaig decidir d’entrar a la fundació per veure si en trobava. Ells ja tenien el meu historial i em van citar per fer una entrevista.
Al cap d’unes setmanes, em van trucar i em van oferir la feina que tinc ara. Netejo els pisos que la fundació té a Cassà i a Llagostera.
Al començament, ho vaig passar malament perquè feia uns anys que no treballava i la feina de netejar no l’havia fet mai. No tenia el costum de fer-la i trigava molt temps. Se’m tirava el temps a sobre i no havia fet tota la feina que em posaven. Tenia moltes angoixes, arribava a casa plorant dient-li al meu home que no podria treballar i que no me’n sortiria.
Tinc una malaltia mental que m’impedeix estar tranquil·la i sempre veig el got mig buit.
Poc a poc, amb molta voluntat, i gràcies a la paciència de la fundació, he anat agafant pràctica, i ara me’n surto molt millor.
Dono gràcies a les persones que han confiat en mi i m’han donat l’oportunitat de millorar, donant-me ànims al dir-me que estan molt contents amb mi.
Article publicat a la Revista Anual de la Fundació Ramon Noguera 2016. Llegir més articles: REVISTA FRN
Si vols donar suport a projectes com aquest, fes-te AMIC DE LA FUNDACIÓ
