Article de la Revista FRN nº5 del 2018
ARCADI CASAÑAS Ex-treballador del Centre Especial de Treball del Grup Fundació Ramon Noguera
Em dic Arcadi Casañas. Alguns de vosaltres ja em coneixeu. Portava quasi 10 anys treballant a la fundació i un bon dia va sonar el telèfon al rentat de vehicles de Montfullà. Era la Teresa López, responsable del servei d’Orientació i Ocupació, que volia parlar amb mi.
Amb molta expectació vaig contestar el telèfon i per a la meva sorpresa em comunicaven que havia sortit una oportunitat de feina per a mi en un pàrquing de Girona. Hi havia un procés de selecció obert i, sense dubtar, vaig dir que sí; sempre he estat obert a millorar laboralment.
Amb un punt de nerviosisme i sorpresa vam acordar una entrevista. Varen passar els dies i, entre nervis i expectació, va arribar el dia de l’entrevista.
És una empresa familiar, les primeres impressions van ser molt bones i vam acordar que em trucarien per donar-me una resposta. Els dies següents vaig estar enganxat al telèfon esperant una trucada i preguntant a la Teresa si tenien algun senyal.
Per fi un dia em va trucar la Teresa perquè volia parlar amb mi; no podia aguantar els nervis per saber quin havia estat el resultat i, per fi, vaig arribar a les oficines i em varen donar la notícia que havia estat seleccionat per treballar en el Pàrquing Eiximenis de Girona.
Vaig esclatar d’alegria!!!
La setmana següent va ser un remolí d’emocions per haver de deixar els companys amb els quals tants moments havíem compartit junts. Però s’alegraven per mi per millorar laboralment.
El cap de setmana següent vaig fer un període d’aprenentatge en el pàrquing. El primer dia vaig anar-hi amb molta il·lusió i ganes d’aprendre. Em van rebre la Sra. Laura Franch i la Dolors, la secretària, amb l’amabilitat que les caracteritza i, amb un grapat de paciència, em varen anar ensenyant tots els secrets del pàrquing. Em varen presentar els meus dos companys, l’Abel i l’Enric, a qui agraeixo tota la dedicació que van tenir cap a mi per ensenyar-me.
Per fi va arribar el moment de quedar-me sol a la garita i al pàrquing; van ser dies de molta tensió i algun que altre error com deixar desconnectades les portes de sortida, pel què els clients no varen poder sortir ni entrar en tota la nit. Va ser una lliçó ben apresa.
La veritat és que el tracte amb els clients és bo: és com estar en una gran família i, de fet, estar de cara al públic ja ho havia fet molt temps enrera. També m’agrada tractar amb clients estrangers; és una cosa que m’omple i em dona molts moments de satisfacció. Laboralment, em sento ple per les millores tant econòmiques com físiques i, per damunt de tot, respectat i valorat.
PD. Agrair a la Teresa López i a la Fundació aquesta oportunitat, a la Sra. Laura Franch, gerent del pàrquing, i a la Dolors per la seva infinita paciència, i a l’Abel i l’Enric per acollir-me tan bé.
......................................................
Article publicat a la Revista Anual de la Fundació Ramon Noguera 2018. Llegir més articles: REVISTA FRN
Si vols donar suport als nostres projectes, fes-te AMIC DE LA FUNDACIÓ
