La Dolors Serra, a la Botiga

Treballadors del CET en primera persona: Dolors Serra

13-09-2017

Autora: Dolors Serra, treballadora de la Botiga de Moda i Complements i de la Bugaderia.

Fa set anys vaig arribar a la Fundació Ramon Noguera. Venia del món sanitari, després de detectar-me una malaltia que va fer que deixés la meva professió. Tot era nou per mi i tenia por de no poder estar a l’alçada i ser capaç d’assumir tot allò que em demanaven.

De mica en mica em vaig anar adaptant gràcies als meus nens i les meves nenes; ells i elles em van ensenyar què era l’esperit de superació i que la vida no te límits, que aquests límits només ens els posem nosaltres. He de dir i amb veu alta que m’han ensenyat més ells a mi que jo a ells.

A la Botiga, la feina és molt variada i distesa, oferint als nostres clients roba, sabates, complements i la bijuteria que fan als nostres nois i noies dels centres ocupacionals, que cada temporada se superen presentant una nova col·lecció. Això fa que al client pugui entendre que allò que compra té un valor afegit molt important.

Els canvis de temporada són molt intensos, però a la vegada molt divertits amb la Dolors Punsí. Amb ella vaig aprendre tot el que sé ara, ja que durant molts anys vaig estar al seu costat col·locant i descol·locant la roba de nova temporada i refent els aparadors, part important de la botiga ja que és la primera imatge que té el client abans d’entrar.

Després d’un temps, es va presentar un nou repte, la Bugaderia. Pensava “com ho faràs si no en tens ni idea?”

I després vaig pensar “com que no? Aplica el sentit comú i tot allò que et va ensenyar la mare”. La veritat és que m’ha servit moltíssim. També haig de dir que la meva responsable en aquell moment, l’Àngela, em va ajudar molt amb els seus coneixements.

I aquí estic, treballant a la Botiga i la Bugaderia amb les meves nenes, formant un bon equip, amb il·lusió “com diu en Mas”. Quan els dic això sempre els provoca unes rialles i això em fa molt feliç de veure-les contentes.
És una experiència molt gratificant i em fa créixer com a persona una mica més cada dia. Gràcies per ésser com sou.

Article publicat a la Revista Anual de la Fundació Ramon Noguera 2017. Llegir més articles: REVISTA FRN 2017

Si vols donar suport a projectes com aquest, fes-te AMIC DE LA FUNDACIÓ

Entrades relacionades: