Autora: Anna Maria Corchuelo, mare d’en Carles Castro, usuari del Centre d’Atenció Especialitzada de Sarrià.
El meu nom és Anna i sóc la mare d’en Carles, un noi de 21 anys que va començar al CAE de Sarrià de Dalt el mes de setembre del 2016.
Vull compartir amb vosaltres com ha estat per a mi la sortida de l’escola i el començament a un centre d’adults.
Quan reps una trucada i et diuen que el teu fill ha de marxar del centre on ha estat des dels 3 anyets i que ara ja no hi ha plaça, et quedes que no t’ho pots creure. Vaig passar uns dies molt afectada emocionalment, enfadada, amb ràbia, dolor i, sobretot, molt decebuda amb algunes persones i institucions que prenen decisions sobre les nostres vides des dels seus despatxos.
Començar al nou centre havia de suposar reajustar el meu horari laboral i reorganitzar la meva vida familiar, però el que em preocupava més era com afectaria el meu fill.
Però bé, després de la tempesta, em vaig tranquil·litzar una mica i em vaig posar en contacte amb la Fundació Ramon Noguera per veure amb que em trobaria. Tenia moltes preguntes i volia respostes. Vaig conèixer la psicòloga, la directora, vaig visitar el centre etc. i al final vaig signar un contracte amb deures i obligacions.
Volia estar tranquil·la però encara estava neguitosa... uf! Va ser dur.
Ha passat el temps i en Carles està bé, content com sempre, alegre i rialler, que és el que el caracteritza. I si ell està així és per què ha conegut persones com la Núria a qui li deixo cada matí i el tracta amb professionalitat, paciència i afecte, i amb petits detalls em demostra que li agrada la seva feina i això una mare ho agraeix de tot cor.
Article publicat a la Revista Anual de la Fundació Ramon Noguera 2017. Llegir més articles: REVISTA FRN 2017
Si vols donar suport a projectes com aquest, fes-te AMIC DE LA FUNDACIÓ
