Tenint en compte que el nen aprèn amb la interacció amb l’entorn, aprèn del què viu, del què veu, del què sent i de la reacció de l’entorn davant de les seves actuacions, és important oferir vivències diverses i compartir estones de qualitat.
La millor eina d’estimulació de llenguatge verbal són els pares, els germans, els tiets, els avis, els veïns o els amics, no les pantalles!
Què podem observar des de casa i com actuar?
· Provocar intenció comunicativa a través del joc.
· A un nen que no parla no se li ha de deixar de parlar. Cal aprofitar els seus interessos, el seu joc per verbalitzar el què s’està fent. Els infants entenen paraules abans de produir-les.
· Buscar estones compartides davant d’un conte, davant d’un joc: jugant tot utilitzant el llenguatge. Cantar cançons, escoltar cançons, mirar contes i parlar de les imatges que s’hi veuen.
· Jugar amb els sons dels objectes que ens envolten (onomatopeies).
· Dialogar amb l’ajuda d’imatges de contes, de fotografies, intentant que les explicacions siguin curtes i amb estructures de frases repetitives.
· Aprofitar les situacions quotidianes per verbalitzar tot allò que es fa, tot el que envolta l’infant. Aprofitar moments com el bany, el menjar, el vestir-se i despullar-se, anar amb cotxe, anar a comprar, etc. per conversar i descriure el què s’està fent, anomenant el vocabulari de cada situació. Això ajuda a adquirir vocabulari.
· Si l’infant es comunica amb el gest, verbalitzar el què vol, convertint-se en la seva veu. No és aconsellable demanar que repeteixi. Simplement donar el model verbal del què no ha dit.
· Un cop interpretem allò que ens ha dit, retornar-li amb la frase correcta, de manera que li demostrem que l’entenem i, al mateix temps, li estem donant el model.
· No parlar repetint les paraules incorrectes que ell diu. Feu-li sempre la correcció indirecta: empreu la paraula amb la pronunciació correcta. No és necessari que ho repeteixi.
· Normalitzar com parla, no s’ha de dramatitzar, es tracta d’un procés d’adquisició. Cal tenir en compte el grau elevat de consciència davant la seva dificultat; evitar comentaris estil: “no ho dius bé”, “així no”, no se l’ha de protegir, però tampoc donar missatges negatius davant de cada intervenció. Cal posar en positiu el missatge.
· En cas de dificultats, no comentar-les ni comparar-les en presència de l’infant ni davant d’altres familiars i amics.
En el desenvolupament de la parla i del llenguatge d’un nen hi intervenen molts factors. Però el més important són les respostes que li dona el seu entorn. En funció d’aquestes, se sentirà segur, valent per explorar, valent per equivocar-se i tornar-ho a intentar.
Servei de logopèdia, CDIAP del Gironès (Grup Fundació Ramon Noguera)
