Pepita Perich i Pujol 07.03.2019
Article d'opinió publicat al Diari de Girona
El 10 de juliol de 2017 es va presentar l’Associació Economia Social Catalunya que va ser impulsada per les principals federacions de tercer nivell a Catalunya: la Confederació de Cooperatives de Catalunya, la Taula del Tercer Sector, la Federació de Mutualitats de Catalunya, de la Xarxa d’Economia Solidària i la Confederació Empresarial del Sector Social.
La nova Associació es va constituir per avançar en la visualització de l’economia social i per sumar a totes les organitzacions que posen a les persones i el progrés social en el centre de l’activitat enlloc del capital, la qual cosa sempre és una bona notícia.
Aquesta Associació d’Economia Social al 2017 representava a 7.422 organitzacions, 139.000 treballadors, 810.000 socis. Si tenim en compte les dades, podem dir que l’Economia social té un pes important, però també una gran diversitat.
Dins aquest amalgama anomenat Economia social tenim el Tercer Sector no lucratiu a Catalunya que al 2017 representava a 3.000 entitats (un 40% del total de la Economia Social), a 87.700 treballadors, atenia a 1.584.000 persones i tenia 559.000 socis. Aquestes 3000 entitats majoritàriament en un 65% estaven constituïdes com associacions, amb un 18% com a fundacions i amb un 4% com a cooperatives.
Aquestes dades posen de manifest el pes específic del tercer sector social no lucratiu dins l’Economia social en el cas concert de Catalunya.
Recentment, concretament el passat dia 13 de gener, l’Associació d’Economia Social Catalunya, va donar el tret de sortida a la reflexió entorn a la futura Llei d’Economia Social que serà una de les lleis més importants pel Tercer Sector Social Català i que tindrà un gran impacte per les entitats que atenen a persones amb discapacitat intel·lectual.
Un dels temes importants a l’hora d’elaborar aquesta llei és arribar a un consens sobre el concepte d’Economia social que ha de respondre a la realitat i als valors específics de Catalunya on el tercer secor social no lucratiu té una dimensió i importància molt rellevants.
A grans trets, hi ha consens des de diferents instàncies com ara la Unió Europea per definir a la economia social com a una estratègia per generar un nou teixit productiu amb un enfocament que busca una major satisfacció de les necessitats col·lectives enfront del guany individual i que concreta la seva gestió sota els principis de l’autonomia, la transparència, la democràcia i la participació. Aquesta definició, però agrupa tant a entitats sense ànim de lucre com a empreses mercantils que tenen altres criteris per sobre de l’estrictament economicista.
A Catalunya tenim un teixit associatiu i social molt ric. En el cas de les entitats que atenem a persones amb discapacitat intel·lectual són entitats sense afany de lucre, amb una llarga trajectòria i expertesa atenent a aquestes persones, de manera integral, en tot el seu cicle vital i en tots els àmbits de la seva vida, treball, habitatge, lleure etc., arrelades al territori i al seu entorn, participades per famílies i treballadors i, per tant, amb principis democràtics i que actuen sota el principi de solidaritat i amb vocació de servei públic.
En aquest cas, els serveis socials d’atenció a aquestes persones estan prestats majoritàriament per les entitats sense afany de lucre, ja que les empreses mercantils tan sols presten aquests serveis de manera residual, únicament representen el 1,32%.
A més, les entitats que donen atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual majoritàriament són fundacions i darrerament s’han alçat algunes veus que qüestionen la seva democràcia interna i que realcen a les cooperatives. Amb el benentès que la forma jurídica no ho és tot i que a priori les cooperatives treballen amb rigor i qualitat, voldria destacar un valor molt important de les fundacions i és que estan pensades per preservar, més enllà de les persones que estan als patronats a cada moment, la missió social per la qual han estat creades. Cal tenir en compte que com hem apuntat al principi, el 18% de les entitats del tercer sector són fundacions, una formula jurídica molt utilitzada a Catalunya i, per tant, aquesta llei haurà també de posar en valor la seva tasca i contribució a la cohesió social.
En aquest sentit i seguint les directrius europees cal que aquesta llei d’Economia social que inclourà diverses tipologies d’entitats reculli la realitat i la especificitat de Catalunya on el sector social no lucratiu té una trajectòria molt important. Algunes comunitats autònomes tenen una llei del Tercer Sector específica, però sembla que a Catalunya ens ho jugarem tot en aquesta llei.
Així doncs la pregunta clau a l’hora d’elaborar aquesta futura Llei d’Economia Social serà si serem capaços de recollir i posar en valor a aquest tercer sector no lucratiu que durant tants anys, juntament amb les administracions públiques, ha atès a les persones més vulnerables des de la solidaritat a Catalunya?
Naturalment, m’agradaria que la resposta fos positiva ja que sinó estarem perdent una oportunitat d’or per preservar i posar en valor un model d’èxit que ens defineix i que durant molt anys ha donat resposta a les necessitats de les persones més vulnerables.
Nosaltres participarem activament en la elaboració d’aquesta llei fins on puguem i treballarem perquè efectivament reculli la especificitat del model català, si més no pel que fa a la discapacitat intel·lectual com hem fet sempre.
