Escenaris Especials és un projecte que fa teatre amb persones en risc d'exclusió social. L'objectiu és que a l'escenari s'hi vegi reflectida la diversitat que existeix a la nostra societat.
Els actors i les actrius d'Escenaris Especials són persones amb una discapacitat, amb malaltia mental, amb un trastorn de l'espectre autista, adults que estan superant una drogoaddicció i nens amb deficiències neuromotores.
A les classes, treballen la memòria, l’expressió de les emocions, les habilitats socials o l’autoestima a través d’exercicis d’art dramàtic. Els espectacles, creats per les actrius i els actors del projecte, busquen sensibilitzar l'espectador envers el valor de la diferència, emocionar-lo i trencar estereotips.
El cinema és el reflex de la nostra societat. Però és un reflex fidel? És un retrat fidedigne i representatiu de la nostra comunitat? Com és que les persones amb discapacitat que apareixen en una pel·lícula fan sempre de persones amb discapacitat i prou? Perquè no interpreten personatges que ens parlin de la por o del desig, perquè no fan d’un fugitiu o d’una lluitadora? L’estigma fa que algú amb autisme o una malaltia mental només pugui parlar d’això: de l’autisme i la malaltia mental. Volem plantejar-nos què hagués passat si Thelma i Louis haguessin tingut Síndrome de Down. O en Cary Grant a “Con la muerte en los talones” hagués estat autista. Com hagués viscut una persona amb discapacitat la història d’amor entre Marcello i Silvia a “La Dolce Vita”? O entre Ilsa i Rick a “Casablanca”?
Avui us volem presentar el curtmetratge dels nois i noies de la Fundació Ramon Noguera que són alumnes d'Escenaris Especials, i que a part d'actors i actrius, s'han convertit en guionistes de l'obra. Ells són els que han decidit de què volien parlar i han escrit les històries amb el recolzament de Clàudia Cedó en la dramatúrgia. Els seus guions que recullen les inquietuds, les reflexions, els desitjos i les pors de persones que no estan prou representades al cinema. Cal que escoltem les seves veus. Cal donar-los la oportunitat d’aparèixer, de ser visibles, de parlar sobre el que vulguin parlar.
Us presentem "Príncep Blau", una obra creada la temporada 2018:
