Ell és l’Ivan Tiñena, supervisor dels serveis de neteja de la Fundació. Fa 3 anys que treballa amb nosaltres i diu que el que més li agrada de la feina és la versatilitat del dia a dia.
Li he demanat de fer l’entrevista a un dels espais que tenim a la central de Mas Xirgu i quan arriba ho fa rient, però això és ben normal en ell. El dia que l’Ivan no riu és que passa alguna cosa.
· Com vas arribar a la Fundació?
Doncs estava buscant un canvi, perquè jo treballava de nits i volia fer un canvi al tercer sector. Volia treballar en un àmbit social així que vaig començar a mirar i quan vaig veure l’oferta de la Fundació vaig pensar “ala, que guai! Jo vull treballar-hi aquí”.
Em vaig presentar i vaig anar passant diferents entrevistes fins que em van seleccionar. Jo aquí hi estic molt bé! La gent és molt maca i hi treballo bé, t’hi sents molt a gust.
- · Què és el que més t’agrada de la teva feina?
Tractar amb gent, i com més diversa... millor!
La varietat de clients i treballadors amb la que parlo dia a dia és molt gran, però dins d’aquesta varietat i amb un ritme frenètic jo hi estic molt bé. M’agrada tenir la ment activa i estar ocupat, així que anar amunt i avall és quelcom amb el que gaudeixo.
Poder fer moltes coses, però amb un ordre dins del caos diari, fer-les bé i de manera conscient. L’oportunitat de tractar amb molta gent, de totes classes socials, em fa gaudir de la feina. Penso que això és el més important.
- · Tres paraules clau que per tu defineixen el projecte de la Fundació.
La convivència, la responsabilitat i la positivitat.
- · Segur que tens alguna anècdota ben divertida... Ens la pots explicar?
Oi tant, en tinc un munt!
Nosaltres treballem al Museu Dalí, a Figueres, i un dia ens van fer netejar una sala molt gran que tenen. Per telèfon a mi em van dir “haureu de començar per aquesta sala, però només podreu netejar quan l’obra que hi ha al costat de la paret estigui tapada”. Les instruccions son fàcils, oi? Doncs els vaig dir que d’acord, que cap problema. Quan vam arribar al museu el dia que tocava m’ho vaig mirar tot bé i vaig dir a l’equip que ja podia començar a netejar, ja que vaig pensar que l’obra era tapada.
Però... resulta que l’obra no estava tapada encara. Va venir corrents la curadora del museu a dir-me que encara s’havia de tapar! Que no podíem pas fer aquella zona.
Jo mirava l’obra i no ho veia clar, per mi estava tapada (riu)...
- · I quan surts de la feina, què t’agrada fer?
Jo pel tipus de feina que faig i per l’estrès que passo, tot i que la gaudeixo molt, quan no treballo necessito fer molt d’esport. Em cal moure’m! Així que surto amb bici, tant de carretera com de muntanya, o surto a córrer cada dia. Sempre a l’aire lliure, m’ajuda a desconnectar.
El que em relaxa molt no és la velocitat, sinó anar a dalt de tot d’un turó, com el d’Argimon, a respirar una mica d’aire fresc, m’hi estic una estona i torno a baixar.
- · Finalment... Quin és el teu producte preferit d’Aliments Onyar?
Uf, aquesta la tinc claríssima! L’altre dia que vam fer la festa dels treballadors vaig descobrir els raviolis cruixents de xiitake i carbassó que preparen els companys del servei de càtering.
No ho havia vist mai i són molt bons! En vaig provar un i ja vaig estar venut. Vaig acabar amb una bandeja a la mà anant amunt i avall oferint-n’hi a la gent i de mentre me n’anava menjant jo (riu).
