La Junta Directiva de AEES-Dincat va presentar el passat dia 9 de maig al Centre Cívic Pere Quart de Les Corts (Barcelona), la seva estratègia per impulsar l’acció concertada com forma de relació entre les administracions públiques competents en matèria de serveis d’atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual.
A l’acte, al qual van assistir una seixantena de persones en representació de les entitats sòcies de Dincat, hi van participar la Pepita Perich, gerent del Grup FRN i membre de la junta directiva i responsable de la vocalia d’acció social de DINCAT, l’Assumpta Fortuny, gerent d’Allem i membre de la comissió d’acció social i en Francesc José María com a advocat expert en dret administratiu que assessora el Dincat en aquesta matèria.
Aquesta modalitat alternativa de gestió de serveis està emparada per la legislació europea que dóna llibertat als estats membres per regular mecanismes extra contractuals per relacionar-se les administracions públiques amb les entitats privades d’iniciativa social sense afany de lucre per a la prestació de serveis a les persones (socials, sanitaris i educatius) que tenen la consideració de serveis d’interès general.
La legislació espanyola, seguint l’europea, permet un règim legal ad hoc per a la provisió d’aquests serveis i traspassa la responsabilitat de la seva regulació als legisladors de les CCAA que tenen transferida la seva gestió, és l’anomenada acció concertada social.
A Catalunya, com a moltes altres CCAA, s’ha legislat de manera insatisfactòria en opinió de Dincat, ja que només atorga una prioritat a les entitats privades no lucratives front a les mercantils quan existeixin anàlogues condicions de qualitat, contràriament al que han legislat la majoria de CCAA que han fet reserva expressa d’aquest instrument no contractual per aquelles entitat d’iniciativa social que no tenen afany de lucre.
L’aposta de la Junta Directiva de Dincat va ser a favor de que el legislador català rectifiqui i estableixi l’exclusivitat de l’acció concertada per a les empreses d’iniciativa social sense afany de lucre. Aquest canvi de paradigma suposaria derogar la Disposició Addicional Tercera del Decret llei 3/2016 i tramitar una nova llei al Parlament de Catalunya que estableixi la reserva expressa que es pretén.
Dincat va més enllà en el seu plantejament i postula que també quedi reservada la provisió dels serveis d’atenció a les persones amb discapacitat a les entitats que representa, per raons històriques i de desenvolupament del sector, pel model assistencial centrat en la persona que defensa i per l’aclaparadora realitat actual : només un 1’32 % dels serveis d’atenció a la discapacitat intel·lectual són gestionats per l’anomenada iniciativa mercantil.
