Pepita Perich i Pujol 04.01.2019
Article d'opinió publicat al Diari de Girona
Darrerament sento a parlar del que s'anomena «Economia social i solidària». Ara bé, a què ens referim amb aquest concepte? A Europa hi ha un corrent de pensament que entén l'economia social com el conjunt d'iniciatives socioeconòmiques que prioritzen les necessitats de les persones per damunt del lucre. També es caracteritzen perquè actuen orientades per valors com la equitat, la solidaritat, la sostenibilitat, la participació, la inclusió i el compromís amb la comunitat i, també, com a promotores de canvi social. Aquesta iniciativa contribueix a millorar la societat mitjançant la creació d'ocupació, la prestació de serveis, la vinculació al territori i el suport a causes socials.
La música sona bé, sens dubte, però si parlem d'economia social i solidària no puc oblidar i no puc fer altra cosa que visualitzar ràpidament les entitats socials sense afany de lucre que treballen en el territori, impulsades per la iniciativa ciutadana per cobrir una necessitat. O bé, simplement amb una clara vocació de servei públic, que treballen a prop de les persones, de manera integral i posant-les al centre de totes les seves accions, de manera solidària i atenent a tothom malgrat les dificultats i que perduren en el temps focalitzant les seves accions en la missió per la qual es van constituir i fins que aquesta sigui necessària.
Per a nosaltres el pilar i eix fonamental de l'economia social ha de ser «no tenir lucre», però sembla que aquest concepte està fora del debat. Aquest no lucre, no vol dir, en cap cas, no tenir resultats positius en les activitats gestionades, gestionar sense visió, sense eines empresarials o sense objectius clars de solvència tècnica, econòmica i financera, just al contrari. Les entitats «sense ànim de lucre» han de treballar amb una gestió eficient i eficaç per poder garantir l'objectiu i la seva raó de ser, en el nostre cas la generació d'oportunitats laborals per a persones amb discapacitat mitjançant l'emprenedoria i l'empresa social. En aquest sentit, i insistint per poder afinar bé i deixar clar de què parlem , trobo a faltar que en els debats sobre Economia Social no es parli sense complexes del sense ànim de lucre. El passat mes d'octubre vaig assistir al «Foro Global de Economia Social» GSEF celebrat a Bilbao i em va sorprendre molt negativament el fet que el sector no lucratiu no hi tingués una destacada presència, ni tan sols participant activament en el debat.
Des d'aquí reivindico el paper importantíssim de les organitzacions no lucratives com a pal de paller de l'economia social i faig avinent la necessitat de que formin part activa d'aquest debat, que de cap manera podem deixar tancat. Queda molt per fer.
