Amb la Casilda m’uneixen molts anys de relació; a nivell professional, les dues tenim un ampli recorregut en l’àmbit de l'atenció a persones amb discapacitat intel·lectual a les comarques del Ripollès i Gironès, però la nostra relació sobretot ve motivada per la voluntat i vocació d’unir esforços per fer visibles aquestes persones i que, al nostre país Catalunya, no s’aturin mai les accions per la millora constant de la seva qualitat de vida. En aquest sentit, hem compartit molts anys vinculades a entitats com és el cas de l’enyorada “Coordinadora de Tallers”.
Ens vàrem conèixer en el terreny professional però, amb els anys, també he conegut la Casilda com a persona, i val a dir que sempre m’ha inspirant un enorme respecte i admiració; tu ho saps Casilda, perquè he vist en tu els valors més preuats: esforç, prudència i humilitat, persona valenta que transmets serenor.
Tinc en el record, i em perdurarà sempre, l’abraçada que ens vàrem oferir en el comiat del teu estimat fill Elies. Em sentiria molt satisfeta si en aquell moment vaig saber transmetre tots els meus sentiments envers la teva persona.
Fa poc m’ha arribat a les mans un conte escrit fa un temps per la Marta Freixedas, responsable de formació de la Fundació MAP, i psicòloga especialitzada en desenvolupament i intel·ligència emocional. La història va néixer amb l’objectiu de captar l’essència de la missió de l’entitat, inspirant-se en la fundadora, la Casilda, segon l’escriptora “un exemple de dona lluitadora i emprenedora, sense la qual aquest projecte no hauria estat possible”.
Doncs em permeto reproduir-lo, i que aquest sigui un cant que acaroni per sempre més el teu fill.
Amb el meu afecte i estima,
Pepita Perich
"El viatge"
La Casilda tenia un somni, una il·lusió des de petita, volia viatjar a Nova York, pujar a l’Empire State, passejar per la cinquena avinguda, Central Park... Durant molt temps la preparació d’aquest viatge va ser el motor de la seva vida, va estalviar, estudiar anglès i història dels Estats Units, va llegir centenars de guies de viatge, diaris, va parlar amb altres persones que hi havien estat...fins que va arribar el gran dia.
Ho tenia tot preparat , els bitllets d’avió, passaport, maletes, mapes... va anar cap a l’aeroport amb tres hores d’antelació per evitar imprevistos, va facturar la primera de la cua i fins i tot va poder triar el seient al costat de la finestra.
El viatge va ser llarg però tranquil, les hostesses van ser molt atentes amb ella, li portaven menjar, begudes, mantes.. I va arribar el gran moment, es va posar nerviosa, fins i tot espantada, seria Nova York com ella havia somiat de petita? Es va cordar el cinturó i va abraçar amb força el seu seient, va tancar els ulls i quan les rodes de l’avió van tocar a terra va sentir una veu suau que sortia de l’altaveu: Benvinguts a Londres.
Londres? Va cridar, Londres!! Jo anava a Nova York!! Perquè jo, que he fet malament? No és just! Però aquell era el seu destí , havia de baixar de l’avió, no tenia elecció.
Estava decebuda, trista, enrabiada amb el món. Durant un temps no va saber reaccionar, tot era difícil i dolorós. Poc a poc va anar veient que a Londres també hi havia coses meravelloses per descobrir i va decidir que les trobaria! El món era més gran, ric i variat del que ella s’havia imaginat. Aquesta experiència la va convertir en una persona forta, lluitadora i molt feliç.
La Casilda és la fundadora d’una entitat social de referència per a tota una comarca i el seu viatge a Londres és el seu fill, l’Elies, la persona que va canviar per sempre la seva vida i la de moltes persones amb capacitats diferents.
Bon viatge Elies…
