El Dr. Moisès Costa és el metge de la Fundació quasi per casualitat, com diu ell. Era esquiador professional, i en un moment de la seva vida va decidir que volia seguir la seva “afició”, així que va estudiar medicina. Ara fa més de 30 anys que exerceix com a tal... però no ha deixat l’esquí de banda. Quan hi ha neu, el podeu trobar qualsevol cap de setmana a Vallter.
1. Quan fa que treballes a la Fundació?
Doncs hi treballo des del 1995, quan encara era l’Associació Àngelus. Just aquell any es va constituir la Fundació Ramon Noguera però avui en dia jo encara li dic a la meva dona “Me’n vaig a l’Àngelus!”.
2. Com es el teu dia a dia als centres?
No hi ha dos dies iguals. Tot depèn del que es necessiti aquell dia. El que si que puc dir es que tinc dues tasques principals: l’assessorament i l’atenció directa al pacient. La meva feina d’atenció directa no es diferencia tant de la que es pugui fer en un Centre d’Atenció Primària i l’assessorament va generalment adreçat a les famílies de les persones usuàries, però també als professionals.
3. Què és el que més t’agrada de la teva feina?
Ui, el contacte amb les persones. Sense cap dubte. Poder visitar-los i establir amb ells un vincle de confiança és el que més m’agrada de tot el que faig. I es que hi ha persones usuàries a qui conec de tota la vida!
4. Quina és la importància de la rutina per una persona amb discapacitat intel·lectual?
La rutina és el que ens fa estar sans, mental i físicament. Però en el cas de les persones amb discapacitat intel·lectual, aquesta pren encara més importància. Proporciona una estructura i predicibilitat que ajuden a reduir l’ansietat i l’estrès, creant hàbits consistents que contribueixen al seu benestar general i la seva qualitat de vida.
5. Quines son les principals diferències en l’atenció a les persones usuàries i en consulta generalista?
Com deia abans, no crec que hi hagi una diferència molt notòria entre l’atenció a uns i altres. A la Fundació puc anar a un altre ritme, prestant una atenció diferent a cada cas, que al final és una cosa que beneficia als pacients.
6. Quina creus que ha sigut la fita més important que heu assolit?
Crec que no hi ha una fita concreta. Et diria que el més important és el que hem aconseguit, fer que les persones usuàries tinguin una atenció integral i treballar dia a dia per la seva qualitat de vida.
8 coses sobre en Moisés...
- Un llibre: El metge, de Noah Gordon o bé “Els pilars de la terra”.
Una pel·lícula: El cielo puede esperar, d’en Warren Beatty.
Un lloc: l’estany de Banyoles
Una afició: esquiar!!
Un somni per complir: afartar-me un dia de neu pols.
Un personatge amb qui sopar: amb la meva dona.
Un plat: l’escudella i carn d’olla de la meva mare.
Un lema personal: Viu i deixa viure.
Després de gairebé 30 anys col·laborant amb la Fundació, el Dr. Moisès Costa continua visquent amb la mateixa passió per la seva feina que el primer dia. És un professional proper i compromès que ha estat un suport essencial per a moltes persones i famílies, establint vincles que van més enllà de la medicina. El seu enfocament humà i la seva dedicació reflecteixen no només la seva vocació, sinó també el profund respecte que sent per cadascuna de les persones a qui atén.
Per al Dr. Moisès, treballar a la Fundació és una experiència que forma part de la seva essència, un camí compartit amb les persones que atén, on la cura i l’empatia són els pilars que donen sentit a la seva tasca diària.
