Publiquem aquí el comunicat de comiat a Francesc Martínez de Foix, que va morir en el dia d'ahir, i que li dediquen els seus companys de TEB Grup Cooperatiu. La Fundació Ramon Noguera s'uneix en el condol a familiars, amics i companys per tan sentida pèrdua.
Francesc, company! Et trobarem a faltar
Francesc Martínez de Foix i Llorens, director general del Grup Cooperatiu TEB, ens ha deixat aquest matí als 63 anys després d’un mes i mig de lluita contra les seqüeles que li havien produït un ictus. Al llarg de tota la seva trajectòria professional, ha destacat pel seu compromís amb les persones amb discapacitat intel·lectual i amb els valors del cooperativisme i l’economia social. I ha lluitat especialment perquè aquest col·lectiu accedeixi al món del treball, a l’habitatge i a uns serveis de qualitat, i gaudeixi de l’esport i de l’oci, en definitiva, d’una vida plena. Al 2012 va rebre la Creu Sant Jordi en reconeixement a aquesta dedicació.
La seva trajectòria al Grup Cooperatiu TEB
Era, com a ell li agradava presentar-se, germà del Joan, per qui va lluitar, juntament amb els seus pares, Josep Martínez de Foix i Josi Llorenç, i el seu germà Alex, per construir un futur millor per a les persones amb discapacitat intel·lectual. Francesc va començar al TEB com a monitor als anys setanta i des de llavors ha treballat per generar ocupació per a aquest col·lectiu i per defensar el dret a l’habitatge i als serveis de qualitat.
Va començar a dirigir el que llavors era la cooperativa Taller Escola Barcelona el 1980 i durant gairebé quatre dècades, amb tenacitat, treball en equip i valors cooperatius, la va conduir fins al que és avui el TEB, un grup cooperatiu d’iniciativa social, format per 8 cooperatives que agrupen més de 1.000 persones, o 1.000 projectes de vida, en les seves paraules. Francesc defensava un model en el qual el vessant econòmic i el social naveguen junts en una mateixa direcció, i on conviuen en perfecta simbiosi la cura de les persones i la qualitat de vida, la defensa dels drets i el suport a les famílies, amb la professionalitat, la innovació i el desenvolupament empresarial.
Fundador d'ACELL i Special Olympics Espanya i Special Olympics Catalunya
En l’àmbit de l’esport, va defensar l’accés de les persones amb discapacitat intel·lectual a l’esport i al lleure i va participar activament en la fundació de la Federació Catalana d’Esports amb Discapacitat (ACELL), entitat que va presidir durant 23 anys, fins que al març de 2017 va passar el relleu a Marina Gómez. Va contribuir a fundar Special Olympics Espanya i Special Olympics Catalunya, entitats de les quals va ser president. El 1992 va impulsar els primers Jocs Special Olympics a Barcelona i Vilanova, els quals van significar un avenç en el reconeixement de les persones amb discapacitat intel·lectual.
Va dedicar també esforços a aglutinar i enfortir el sector de la discapacitat intel·lectual, especialment des de la defensa del dret al treball. En aquest sentit, va participar activament en l’antiga APPS i Coordinadora de Tallers (fusionades amb el que avui coneixem com a Dincat), entitats de les quals va formar part a la Junta directiva i, també altres iniciatives com la desapareguda Tots Tallers.
Francesc Martínez de Foix va ser vicepresident de la Federació Dincat, entitat que aglutina la defensa de discapacitat intel·lectual des del 2010 al 2014. A nivell estatal, va formar part de la Junta directiva d’AEDIS, Associació Empresarial per a la Discapacitat. També va col·laborar amb nombroses iniciatives de l’àmbit de la discapacitat, com per exemple la Fundació DKV-Integralia, de la qual era patró.
El cooperativisme
Ferm defensor del cooperativisme en la construcció d’una societat més justa i igualitària, va participar activament en la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, entitat de la qual era membre del Consell Rector des del 2010. Va potenciar la intercooperació i el treball en xarxa amb altres entitats per generar valor i ocupació per a les persones amb discapacitat. En aquest sentit, va impulsar la cooperativa Xarxa Ambiental juntament amb altres empreses i entitats. També va recolzar entitats quan travessaven situacions delicades, per tal que es preservessin els llocs de treball i també el valor de la iniciativa social al territori.
“Francesc, company, al TEB ens sentim hereus de la teva lluita incansable. Et trobarem molt a faltar, però buscarem la força en el teu record per continuar fent créixer aquest projecte col·lectiu, intentant posar-hi la teva energia i la teva tenacitat. Treballarem plegats, famílies, treballadors, usuaris, com s’ha volgut fer sempre al TEB, per contribuir que aquest món sigui una mica més just i perquè les persones amb discapacitat ocupin el lloc que els pertoca a la societat.”
La família i els seus companys del TEB volem agrair totes les mostres de suport rebudes per entitats, institucions i persones que el van conèixer i estimar.
Moltes gràcies; ens sentim molt acompanyats.
